lunes, 25 de julio de 2011

Èxode 33:15

Hi ha dies, hi ha setmanes, en que s'amunteguen a l'ànima tants sentiments, tantes emocions, que costa posar-hi ordre, costa posar paraules. Potser es que son dies en que l'anima es més vulnerable i el món es posa d'acord per parlar-li, per omplir-la i fer-la moure's...

Llunyania. Avui es per tu, perquè sempre havia pensat que nosaltres seríem diferents, que ens tindríem l'un a l'altre, que no ens fallaríem.
Creia que no es faria amo i senyor de nosaltres aquest tarannà apàtic i distant que tant hem vist en d'altres.
Estava segura de que
érem amics, no només units per sang sinó per vida, per amor... Pensava sempre estaríem junts, que seríem invencibles. I no hi ets, tu tampoc hi ets. I no et puc forçar, però no hi ets, perquè no tens temps, perquè no tens forces, perquè no et ve de gust... I t'enyoro tant que em fa mal!




Por. A allò desconegut, por que bloqueja els sentits, la raó i les cames. Por a allò que no veiem encara, que implica moure'ns d'on som.
I la meva, por a donar-me tant, a ser vulnerable i esperar massa. Estimar sense mesura i fer-me mal.


I algú deia que portem a la motxilla
herències de vida, i potser jo ja he trobat quina es ...

Una certesa: Déu m'estima de manera INCONDICIONAL.

Una oració: Èxode
33:15

No hay comentarios:

Publicar un comentario