I'M FREE!

Al fin, después de todo un año de trabajo duro, de muchas horas sentada frente a un ordenador, de ser el comodín de la llamada, de hacer trabajos surrealistas y variopintos, de currar fines de semana, y de ir gastándome poco a poco... I'M FREE!

Por delante 34 días de no-madrugones, de no-alienación, de tiempo libre y de preparar, pensar, dormir, y espero que tomar el sol :).

Aunque no tengo planes, el simple hecho de saberme libre de esta esclavitud llamada trabajo, me hace sonreir :).

Una canción, y FELICES VACACIONES!

Èxode 33:15

Hi ha dies, hi ha setmanes, en que s'amunteguen a l'ànima tants sentiments, tantes emocions, que costa posar-hi ordre, costa posar paraules. Potser es que son dies en que l'anima es més vulnerable i el món es posa d'acord per parlar-li, per omplir-la i fer-la moure's...

Llunyania. Avui es per tu, perquè sempre havia pensat que nosaltres seríem diferents, que ens tindríem l'un a l'altre, que no ens fallaríem.
Creia que no es faria amo i senyor de nosaltres aquest tarannà apàtic i distant que tant hem vist en d'altres.
Estava segura de que érem amics, no només units per sang sinó per vida, per amor... Pensava sempre estaríem junts, que seríem invencibles. I no hi ets, tu tampoc hi ets. I no et puc forçar, però no hi ets, perquè no tens temps, perquè no tens forces, perquè no et ve de gust... I t'enyoro tant que em fa mal!



Por. A allò desconegut, por que bloqueja els sentits, la raó i les cames. Por a allò que no veiem encara, que implica moure'ns d'on som.
I la meva, por a donar-me tant, a ser vulnerable i esperar massa. Estimar sense mesura i fer-me mal.

I algú deia que portem a la motxilla herències de vida, i potser jo ja he trobat quina es ...

Una certesa: Déu m'estima de manera INCONDICIONAL.

Una oració: Èxode 33:15

Preparando una boda II

El día se acerca a un ritmo imparable, quedan tan solo dos mesecitos y poco a poco se van cerrando temas y vamos avanzando. Lo cierto es que aún quedan cosas, pero vamos adelante sin pausa.

Hoy me ilusiona mucho poder compartir la página web de la boda, que llevamos tiempo preparando con mucho cariño, y que al fin está en marcha a todo rendimiento.

La web se llama tevienesamiboda.com y es una página diseñada especialmente para comodidad de los invitados, para que en ella puedan confirmar su asistencia, contactar, ver con detalle el mapa de acceso al lugar de la boda, y podeis encontrar un blog en el apartado IDEAS.

Esta semana también hemos cerrado el tema de la ropa del novio, de los anillos, y en esta semana que empezamos, voy a por el tema del ramo y alquiler de algunos complementos logísticos.

Aqui os dejo algunas ideas de ramos que me inspiran, a falta de escojer el que al fin será para mi.

 

 

 

  

 

 

 

Bueno, espero encontrar el perfecto entre todas las ideas que tengo... ¿Os gustan? ¿Y la web, que os parece?

Como siempre, gracias a AQUÉL que nos provee en todo tiempo, que cuida de cada detalle de manera perfecta. Gracias Dios!

Laia Gállego

DECIDIR

Com ha succeït que no me n'he adonat?

És cert que no em sobta, que no em ve de nou, que ja ho sabia, però quina soledat buscar-te i no trobar-te, mirar al voltant i veure que no hi ets, perquè has decidit no ser-hi.

Quasi tres dècades, potser es temps suficient per ser algú altre, algú diferent.

No sé si potser has oblidat les implicacions o el significat del que ets. O potser has quedat eixuta de tant lluitar, de tant donar-te, i ja no et queda res més.

Fa 28 anys vas decidir ser valenta, tant valenta com per lluitar per mi, per la vida. Vas decidir per mi. No era fàcil, vas haver de créixer de cop i fer-te forta.

Anys després, un cop fort, que no vas veure venir, que et va fer trontollar. Però de nou, vas lluitar, no vas caure i vas seguir endavant sense defallir.

A mida que va començar a passar el temps, vas creure't prescindible, ja no calia lluitar tant fort. I poc a poc, et vas començar a allunyar, alhora que t'esborraves a tu mateixa per escriure't de nou.

Potser és ara que jo me n'adono de que veritablement ets lluny. Ja fa temps que hi ets, però avui alguna cosa s'ha trencat molt dins meu.

Has decidit, i no per mi. Aquest cop, 28 anys després, has decidit de nou, i no per mi.

Però jo també decideixo avui, i decideixo que aquesta tristor no m’envaeixi, que no ho ocupi tot. Decideixo confiar en aquell PLA PERFECTE que se que existeix. TOT té un sentit i una raó, i hi ha un plà que va mes enllà de mi mateixa i del que puc veure. DESCANSO, CONFIO...