jueves, 9 de junio de 2011

Live or exist?


Darrerament el meu temps s'esmuny d'una manera que no entenc, s'en van els dies, les hores, i no me n'adono. Cada dia el mateix, cada dia hores que marxen i tinc la sensació de ser al mateix lloc.
Paraules, idees, pensaments que s'amunteguen al meu cap, i sobretot al meu ventre. Amb ganes de sortir, com si es tractés d'un ocell tancat a una gàbia. Presoners de les seves pròpies limitacions, presoners que no saben en quina forma sortir, no troben els canals, la manera... I resten invisibles però presents.
Feix d'anhels, de desitjos i somnis que romanen aparentment endormiscats dins meu. Creativitat aparentment inexistent que comença a dir-me a cau d'orella que ja es hora de brollar. Intensitat eclipsada per aquesta societat i per aquest ritme de vida frenètic.

Nomès en ELL aconsegueixo trobar la pau que implica saber que hi ha un plà perfecte en que tots aquests somnis i anhels que encara no tenen nom, hi tindràn cabuda. Aconsegueixo tenir PLENITUD.

5 comentarios:

  1. el temps passa volant, i més encara a mesura que ens anem fent grans.... la rutina ens va envaïnt, per això hem de mirar de gaudir al màxim dels bons moments.... un peto Laia!

    ResponderEliminar
  2. Llegir el teu blog comença a ser una cosa esperada.. :) M'encanta com expresses en paraules el que portes dins.. Vols dir q no t'hauries de dedicar a escriure?? Segueix compartint-ho amb nosaltres.. :)

    ResponderEliminar
  3. Ei Gise, ja ho pots ben dir... passa volant! Petonets!
    Nuria m'has fet posar-me vermella i tot!!! M'alegro molt de que t'agradi llegir el que comparteixo. A casa meva tots ens hem expressat bé escribint... El que escriu bé i serà un gran escriptor es el meu germà, jo només escric pensaments... :p MUUUA!

    ResponderEliminar
  4. pues que bien lo de la pau, te felicito, eres increible!

    besitos!

    ResponderEliminar
  5. gracias por pasarte, eres un sol!

    besitos!

    ResponderEliminar