Mai he donat importància a un dia com avui, no m'agraden aquestes festes comercials. Però els darrers dies, tot em porta a tu. Maig sempre es un mes que em lliga a tu, que em recorda a tu. Es el nostre mes, el mes de la VIDA.
He fet un pacte amb Déu, de no deixar que les teves decisions em paralitzin a mi, no donc cabuda al caos de sentiments i emocions que impliquen pensar en tu. Però de tant en tant arriba un dia d'aquests, que ja veig venir d'hores lluny, i en el que ho vulgui o no, hi ets present.
No et podria donar només les gràcies per tot el que has fet per mi, sense dir-te que ara no t'entenc. Ni qüestionar-te tan sols, sense donar-te les gràcies per donar-me tant.
Fa
29 anys vas decidir ser valenta, tant valenta com per lluitar per mi,
per la vida. Vas decidir per mi, i no era fàcil. Vas haver de créixer de
cop i fer-te forta. Jove, inexperta, hipotecada... però valenta i capaç, i plena d'il·lusió.
Anys
després, un cop fort, que no vas veure venir, que et va fer trontollar.
Però de nou, vas lluitar, no vas caure i vas seguir endavant sense
defallir.
Gràcies per donar-ho tot, per les renúncies, els esforços, l'educació, i per presentar-me qui es Jesús.
Però a mida que va començar a passar el temps, vas creure't prescindible, ja
no calia lluitar tant fort. I poc a poc, et vas començar a allunyar,
alhora que t'esborraves a tu mateixa per escriure't de nou. Molt lentament vas anar marxant, en silenci.
Quasi tres dècades, potser es temps suficient per ser algú altre, algú diferent. No
sé si potser has oblidat qui eres aquell mes de Maig, i si has après un altre significat de qui ets. O
potser has quedat eixuta de tant lluitar, de tant donar-te, i ja no et
queda res més.
Ara ets tan lluny que em fa por no trobar-te. El camí de tornada cada cop s'embolica més i esdevé un laberint amb muralles molt altes.
Els records son com somnis quan et lleves, que no saps del cert si allò que has somniat era real, i a mida que passen les hores ho reinterpretes i reinventes, i al final potser esdevé quelcom diferent del que era aquell somni.
Et penso com un record que es desdibuixa, com una ombra que es confon i perd nitidesa. Et penso borrosa i sense saber si ets del tot real o t'he somniat, però avui penso en tu.
Laia
"No permitiré que el enemigo venga a atar mis pies,
Y en mi corazón decido hoy obedecerte Rey.
Venga lo que venga, Cueste lo que cueste... TE SEGUIRÉ"
